La conversió de Saule (Pau)
(Ac 9, 1-25)
Com més t’endinses en l’estudi de la Bíblia i en conseqüència també a la vida de Jesús, més te n’adones que sens dubte va ser un ésser excepcional. Evidentment que per tot creient és ja sabut, però potser ho diem per les poques referències aprofundides que hem fet del personatge. Hom pot pensar en el relat que d’Ell s’ha fet al llarg de la història, com si realment es tractés de l’explicació d’una vida, d’uns fets atribuïts a una persona en concret.
Des del meu punt de vista, i tenint la certesa que es molt limitat, a cada passatge, a cada paràbola, descobreixes que a darrera de la seva pròpia història, fascinant ja de per si, hi ha un missatge, una manera de ser les coses, una manera de viure i de comportament, una filosofia vàlida per a tots els temps.
I no només en la seva vida viscuda en un lloc i en un temps determinat. Sinó que ho vas descobrint també en tots aquells escollits que el van seguir.
Sabia be a qui triava, des dels 12 primers, fins a cada u de nosaltres. Tots tenim una tasca a complir i si creiem que no en tenim cap, tant sols viure estimant ja es la tasca que hem de fer i no es pas poc. Per tant som afortunats que es fixés amb nosaltres.
Sant Pau, home culta, poderós, influent, tenaç, perseguidor, també és escollit per Déu.
Sembla que trenca tots els esquemes de la gent que el seguien, pobres, humils, insignificants, malalts, rebutjats per la societat.
Que ens vol dir Déu amb això?
Que no es mai tard per acostar-te a Ell.
Que per molt pecadors que siguem, sempre trobarem els seus braços oberts.
Que un, a la vida, sempre pot canviar.
Que cal baixar del nostre “cavall de batalla”, els nostres egoismes personals, el nostre orgull, i tocar de peus a terra per seguir un camí més humil.
Que hem de treure’ns els bandatges dels ulls per veure clar a on és Qui ens crida.
Que val la pena lluitar pel que un creu, per la fe en Jesús, encara que siguem malt vistos per la societat d’avui.
Que trencar amb un mal passat, es un acta de fortalesa i llibertat.
Es la conversió de Pau, la que ens fa adonar de les nostres misèries. Reflexionem-hi i ben segur que buscarem la nostra pròpia conversió. Cal no oblidar que aquell que de sempre ha estat seguidor de Crist, no pot pretendre tenir l’exclusivitat del seu amor, l’haurà d’aprendre a compartir amb el nou convertit.
Montse Garcia
Grup Patriarques de Berga
