lunes, 2 de julio de 2012

El Pare nostre

carme.laura | dilluns, 2 de juliol de 2012 | 08:30h

El "Pare nostre" és una bella oració, bella perquè no és un rés imposat ni impostat sinó l'expressió d'un prec que tothom, a la seva manera, ha fet algun cop, una conversa silenciosa en busca d'ajut.

Ara l'oració que els evangelistes trameteren no és exactament com la d'abans, com quan ella l'aprengué, dues són les paraules que han canviat. Deia així: "... i perdona'ns els nostres deutes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors" i ara diu: "...perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen".
"Deutes" i "deutors" era la traducció literal delsmots corresponents de l'antic Evangeli escrit en el grec franc de la Mediterrània oriental de l'època, la koiné. Amb el temps i la nova versió del llatí de la Vulgata els deutes es convertiren en culpes i aquestes més tard en ofenses i en ofensors els deutors.

Demanar que els deutes fossin perdonats i no les culpes o les ofenses era propi dels ciutadans dels segles primers de l'Imperi Romà, com ho hagués estat a la Grècia Antiga i al'Edat Mitjana, no pagar els deutes implicava l'esclavitud. Cal recordar que una de les raons per les quals Julius  Caesar fou assassinat era la seva intenció de perdonar tots els deutes als ciutadans romans, el que no podia ser sostingut pel tresor de l'Imperi, també carregat de deutes.
No debades, doncs, a l'antiga oració es demanava que els deutes foren perdonats.

No n'hi ha hagut prou amb dos mil anys perquè aprenguéssim la dura lliçó. Seria apropiat, potser, que el "Pare nostre" recuperés l'antiga versió que ella aprengué de petita, seria un "aggiornamento" força correcte. 
Comentaris: 3
  • iUniverse
    iUniverse| Adreça electrònica | dilluns, 2 de juliol de 2012 | 11:31h
    L'article està compost en un bon mètode excel · lent que també implica un munt d'informació útil i els detalls per a mi. Estic content de es poden trobar a través del seu mètode de distingit de l'elaboració de l'entrada. Ara s'assegura que no és complicat per a mi reconèixer i posar en acció el concepte. Gràcies amb el lloc.

    iUniverse
  • Quins deutes hem de perdonar?
    Maite | dilluns, 2 de juliol de 2012 | 09:50h
    Reflexió aguda i molt interessant. Tinc, però, un dubte seriós: quins deutes hem de perdonar, els dels qui no poden pagar l'hipoteca, o els d'en Rodrigo Rato, Camps, Millet, Montull...? Potser els de Bànkia?

No hay comentarios: